Back Ensiem Afrikaans Enzym ALS Enzima AN إنزيم Arabic انزيم ARZ উৎসেচক Assamese Enzima AST Fermentlər Azerbaijani آنزیم AZB Ферменттар Bashkir

Enzim

Diagrama de cintes de l'estructura terciària de la glioxalasa I humana. Els dos ions de zinc necessaris per catalitzar la reacció es mostren com a esferes lila i l'inhibidor enzimàtic S-hexilglutationa es mostra com a model de rebliment d'espai omplint les dues zones actives.

Els enzims són substàncies orgàniques, gairebé sempre de natura proteica, que acceleren reaccions químiques.[1] Els enzims interaccionen amb molècules de partida (substrats) i catalitzen la seva transformació en altres de diferents (productes). Intervenen amb un paper important en gairebé tots els processos cel·lulars. Com que tenen un alt grau de selectivitat respecte al seu substrat i cadascun d'ells catalitza unes reaccions molt concretes, el conjunt d'enzims que es produeixen en una cèl·lula determina les rutes metabòliques que s'hi poden dur a terme.

Igual que tots els catalitzadors, els enzims redueixen l'energia d'activació (Ea o ΔG‡) d'una reacció i, d'aquesta manera, n'augmenten molt la velocitat. Els enzims no són consumits per les reaccions que catalitzen ni n'alteren l'equilibri químic. Tanmateix, es diferencien d'altres catalitzadors per la seva alta especificitat. Se sap que els enzims catalitzen unes 4.000 reaccions bioquímiques.[2] Algunes molècules d'ARN anomenades ribozims també catalitzen reaccions; algunes parts del ribosoma en són un exemple important.[3] Els enzims artificials són molècules sintètiques que també tenen propietats catalítiques semblants a les dels enzims.[4]

Hi ha altres molècules que poden afectar l'activitat dels enzims. Els inhibidors redueixen l'activitat enzimàtica, mentre que els activadors l'augmenten. Molts medicaments i verins són inhibidors enzimàtics. L'activitat dels enzims també varia segons la temperatura, el medi químic (p. ex., el pH) i la concentració del substrat. Alguns enzims tenen aplicacions comercials, com ara la síntesi d'antibiòtics. A més a més, alguns productes de neteja utilitzen enzims per a catalitzar reaccions bioquímiques. Per exemple, els enzims dels detergents desfan les taques de proteïnes o greix de la roba, mentre que els enzims dels entendridors de carn fragmenten les proteïnes i fan que la carn sigui més fàcil de mastegar.

  1. ↑ Garrett, R. H.; Grisham, C. M.. Biochemistry (en anglès). 2a edició. Saunders College Publishing, 1999, p. 426–427. ISBN 0-03-022318-0. 
  2. ↑ Bairoch A. «The ENZYME database in 2000» (en anglès). Nucleic Acids Res, 28, 2000, pàg. 304–305. Arxivat de l'original el 2011-06-01. DOI: 10.1093/nar/28.1.304. PMID: 10592255 [Consulta: 18 setembre 2008].
  3. ↑ Lilley D. «Structure, folding and mechanisms of ribozymes» (en anglès). Curr Opin Struct Biol, 15, 3, 2005, pàg. 313–23. DOI: 10.1016/j.sbi.2005.05.002. PMID: 15919196.
  4. ↑ Groves J. T. «Artificial enzymes. The importance of being selective» (en anglès). Nature, 389, 6649, 1997, pàg. 329–30. DOI: 10.1038/38602. PMID: 9311771.
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne