Fase lunar

La fase lunar és un terme astronòmic que designa l'aparença de la porció de la Lluna il·luminada pel Sol tal com és vista per un observador situat a la Terra. Les fases de la Lluna canvien de manera cíclica mentre la Lluna orbita al voltant de la Terra segons la posició relativa dels tres cossos (Terra, Lluna i Sol). La meitat de la superfície lunar que està encarada al Sol sempre està il·luminada, però la porció d'aquest hemisferi il·luminat que és visible per un observador terrestre pot variar des del 100% (lluna plena o pleniluni) fins al 0% (lluna nova o noviluni). Entremig d'aquestes dues fases hi ha el quart minvant, i posteriorment al noviluni la lluna es mostra en quart creixent. El temps transcorregut entre dos novilunis s'anomena mes lunar o mes sinòdic i és de 29,53 dies solars mitjans.^[1]

El terminador lunar és la frontera entre els hemisferis il·luminats i no il·luminats. A part d'alguns cràters prop dels pols lunars, totes les parts de la Lluna compten amb més o menys 14,77 dies de llum solar seguits de 14,77 dies de "nit" (no hi ha una "cara fosca" permanent de la Lluna).

Les fases de la Lluna tenen molta relació amb períodes del calendari com la setmana i el mes. Són la base del calendari musulmà. D'altra banda, els planetes també tenen les seves fases; Galileo Galilei va ser el primer a descobrir que Venus presentava fases igual que la Lluna, argument que recolzava la teoria heliocèntrica. Els planetes que tenen òrbites interiors a la terrestre (és a dir, el mateix Venus i Mercuri) són els que presenten les fases més acusades.