Ferdinand Georg Frobenius

Ferdinand Georg Frobenius
	;
Biografia
Naixement	26 octubre 1849 ; Charlottenburg
Mort	3 agost 1917 (67 anys); Berlín
Dades personals
Formació	Universitat de Göttingen ; Universitat Humboldt de Berlín - Philosophiæ doctor ; ETH Zürich
Tesi acadèmica	De functionum analyticarum unius variabilis per series infinitas repraesentatione (1870 )
Director de tesi	Ernst Kummer
Es coneix per	Equacions diferencials; Teoria de grups; Teorema de Cayley–Hamilton; mètode Frobenius
Activitat
Camp de treball	Àlgebra, teoria de grups i topologia
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Humboldt de Berlín (1892–1917); ETH Zürich (1875–1892)
Membre de	Acadèmia Prussiana de les Ciències (1892–); Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina ; Acadèmia de Ciències de Göttingen
Professors	Karl Weierstrass
Alumnes	Paul Bernays i Anton Suixkévitx
Obra
Estudiant doctoral	Ernst Jacobsthal, Richard Fuchs, Edmund Landau, Issai Schur, Konrad Knopp, Walter Schnee, Fyodor Ivanovich Busse (en) , Robert Jentzsch (en) , Robert Remak, Erich Stiemke (en) , Hermann Bröcker (en) , Karl Fischer, Friedrich Steinbacher (en) , George Robert Olshausen (en) , Rudolf Ziegel (en) , Alexander Radzig (en) , Arthur Hamburger (en) i Robert Remak Sr.
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 1006] ;

Ferdinand Georg Frobenius (Charlottenburg, 26 d'octubre de 1849 - Berlín, 3 d'agost de 1917) va ser un matemàtic alemany conegut per les seves contribucions a la teoria de les funcions el·líptiques, equacions diferencials i teoria de grups. També és conegut per les famoses identitats en determinants, coneguts com a fórmules Frobenius-Stickelberger que regeixen les funcions el·líptiques, i per al desenvolupament de la teoria de les formes bicuadràtiques. També va ser el primer a introduir el concepte d'aproximacions racionals de les funcions (avui conegut com a aproximacions de Pade), i va donar la primera prova completa de la teorema de Cayley-Hamilton. En la física matemàtica moderna dueen el seu nom certs objectes geomètrics diferencials, coneguts com a col·lectors de Frobenius.