![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 21 octubre 1659 ![]() Ansbach ![]() |
Mort | 14 maig 1734 ![]() Berlín ![]() |
Dades personals | |
Formació | Universitat de Jena ![]() |
Activitat | |
Lloc de treball | Halle ![]() |
Ocupació | metge, professor d'universitat, químic, cirurgià, filòsof ![]() |
Ocupador | Universitat de Halle ![]() |
Membre de | |
Professors | Rudolf Wilhelm Crause (en) ![]() ![]() |
Alumnes | Michael Alberti ![]() |
Influències | |
![]() ![]() ![]() |
Georg Ernst Stahl (Ansbach, 22 d'octubre de 1659 o 21 d'octubre de 1660[1] – Berlín, 14 o 24 de maig de 1734) va ser un químic i metge alemany.
Nasqué a Ansbach. Es va graduar en medicina a la Universitat de Jena el 1683, va passar a ser metge de la cort del duc Johann Ernst de Sachsen Weimar el 1687. Des de 1694 a 1716 va ser catedràtic de medicina a la Universitat de Halle, i va ser nomenat metge del rei Frederic Guillem I de Prússia a Berlín on morí.
En química és recordat per la teoria obsoleta del flogist encara que essencialment era obra de J.J. Becher. Proposà una visió de la fermentació que és similar a la posterior de Justus von Liebig. En medicina era practicant d'un sistema animístic, en oposició al materialisme de Hermann Boerhaave i Friedrich Hoffmann.
Entre les seves nombroses obres destaca Zymotechnia fundamentalis sive fermentalionis theoria generalis (1697), amb les hipòtesis del flogist; Specimen Becherianum (1702); Experimenta, observationes, aniniadversiones ... chymicae et physicae (1731); Theoria medica vera (1707); Ars sanandi cum expectalione (1730).