Guerra Civil espanyola

Infotaula de conflicte militarGuerra Civil espanyola
període d'entreguerres Modifica el valor a Wikidata

La ciutat de Guernica devastada per l'aviació feixista el 1937
Tipusguerra civil Modifica el valor a Wikidata
Data17 de juliol de 19361 d'abril de 1939
EscenariEspanya, Protectorat espanyol al Marroc, Guinea espanyola, Sàhara espanyol
Llocpenínsula Ibèrica Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria franquista
Bàndols
Bandera de la Segona República Espanyola Bàndol republicà
Bandera franquista Bàndol revoltat
Comandants
Bandera de la II República Espanyola Manuel Azaña
Bandera de la II República Espanyola José Giral
Bandera de la II República Espanyola Francisco Largo Caballero
Bandera de la II República Espanyola Juan Negrín
Generalitat de Catalunya Lluís Companys
País Basc José Antonio Aguirre
Bandera de la II República Espanyola Belarmino Tomás
Bandera de la II República Espanyola Vicente Rojo Lluch
Bandera de la II República Espanyola José Miaja Menant
CNT-FAI Buenaventura Durruti
Bàndol revoltat Emilio Mola
Bàndol revoltat José Sanjurjo
Espanya Francisco Franco
Espanya Gonzalo Queipo de Llano
Espanya Fidel Dávila
Espanya Juan Yagüe Blanco
Espanya Manuel Fal Conde
Falange Espanyola Manuel Hedilla
Forces
~16.400 Guàrdies Civils
~7.900 Carrabiners
~12.000 Guàrdies d'Assalt
~13.000 homes de l'Armada
1 cuirassat
3 creuers
14 destructors
12 submarins
~65.000 soldats de terra
~15.800 Guàrdies Civils
~6.500 Carrabiners
~5.000 Guàrdies d'Assalt
~7.000 homes de l'Armada
1 cuirassat
4 creuers
1 (+4*) destructors
2* submarins
* Venuts per Itàlia el 1937
Baixes
Hom estima una xifra aproximada de 500.000 morts entre els dos bàndols.[n. 1]

La Guerra Civil espanyola[n. 2][n. 3] (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.

La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat. El president Santiago Casares va ser substituït per José Giral, qui va ordenar el repartiment d'armament entre la població civil, facilitant la derrota dels insurrectes als principals nuclis industrials, Madrid i les capitals mediterrànies, però el fracàs de la revolta va donar pas a una guerra llarga i sagnant.

Les tropes de l'exèrcit africà del general Francisco Franco van creuar l'estret de Gibraltar i es van unir a les del general Queipo de Llano a Sevilla, i a la vegada, el seu ràpid avanç els va permetre contactar amb l'exèrcit del Nord, comandat pel general Mola. Durant el 1937 la guerra es va lliurar en tres fronts: l'intent franquista de conquerir Madrid[n. 4] i el nord industrial,[n. 5] mentre els republicans intentaven infructuosament dominar les principals ciutats de l'Aragó.[n. 6]

El general insurrecte Franco va llançar una ofensiva en el front d'Aragó el maig de 1938 per tal d'arribar a la Mediterrània i dividir el territori dominat pels republicans, objectiu assolit amb l'ocupació de Vinaròs el mes d'abril. La reacció republicana va ser una ofensiva sobre la línia de l'Ebre, que significà la campanya més llarga i sagnant de la guerra civil.[1] La batalla de l'Ebre va acabar amb la derrota de l'exèrcit republicà i va deixar el camí lliure per a l'ocupació franquista de Catalunya; fet que va precipitar la fi de la guerra. Franco la va donar per acabada l'1 d'abril de 1939, tres dies després que el coronel Segismundo Casado lliurés Madrid.

La rereguarda republicana havia viscut situacions difícils que van afeblir la seva capacitat a causa de les divisions entre els diferents partits polítics i forces sindicals que en molts llocs van fer simultani l'esforç de guerra amb l'intent d'organitzar una revolució social. La rereguarda de la zona revoltada, en canvi, va tenir una direcció política i militar molt més centralitzada, que amb el suport de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista va fer més efectiva, i una repressió que va continuar durant la dictadura franquista contra els moviments d'esquerra i la cultura i la llengua catalana, basca i gallega.


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «n.» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="n."/> corresponent.

  1. Sánchez i Cervelló, Josep; Clua i Micola, Pere. La Batalla de l'Ebre: Un riu de sang. Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre, 2005, p. 82. ISBN 9788461169832. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne