Guerra Civil espanyola

Guerra Civil espanyola

període d'entreguerres
La ciutat de Guernica devastada per l'aviació feixista el 1937
Tipus	guerra civil
Data	17 de juliol de 1936 – 1 d'abril de 1939
Escenari	Espanya, Protectorat espanyol al Marroc, Guinea espanyola, Sàhara espanyol
Lloc	península Ibèrica
Estat	Espanya
Resultat	Victòria franquista
Bàndols
Bàndol republicà Exèrcit Popular Generalitat de Catalunya ERC i Estat Català Consell Sobirà d'Astúries i Lleó CNT-FAI UGT POUM i PSUC Eusko Gudarostea Brigades Internacionals Unió Soviètica Mèxic Bàndol revoltat Exèrcit revoltat Falangistes Carlins Regne d'Itàlia Tercer Reich Estat Nou
Comandants
Manuel Azaña José Giral Francisco Largo Caballero Juan Negrín Lluís Companys José Antonio Aguirre Belarmino Tomás Vicente Rojo Lluch José Miaja Menant Buenaventura Durruti † Emilio Mola † José Sanjurjo † Francisco Franco Gonzalo Queipo de Llano Fidel Dávila Juan Yagüe Blanco Manuel Fal Conde Manuel Hedilla
Forces
~16.400 Guàrdies Civils ~7.900 Carrabiners ~12.000 Guàrdies d'Assalt ~13.000 homes de l'Armada 1 cuirassat 3 creuers 14 destructors 12 submarins ~65.000 soldats de terra ~15.800 Guàrdies Civils ~6.500 Carrabiners ~5.000 Guàrdies d'Assalt ~7.000 homes de l'Armada 1 cuirassat 4 creuers 1 (+4*) destructors 2* submarins * Venuts per Itàlia el 1937
Baixes
Hom estima una xifra aproximada de 500.000 morts entre els dos bàndols.[n. 1]

La Guerra Civil espanyola^{[n. 2][n. 3]} (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.

La guerra es va iniciar amb un alçament militar el 17 de juliol de 1936 a la guarnició de Melilla, que l'endemà es va estendre pertot arreu de l'Estat. El president Santiago Casares va ser substituït per José Giral, qui va ordenar el repartiment d'armament entre la població civil, facilitant la derrota dels insurrectes als principals nuclis industrials, Madrid i les capitals mediterrànies, però el fracàs de la revolta va donar pas a una guerra llarga i sagnant.

Les tropes de l'exèrcit africà del general Francisco Franco van creuar l'estret de Gibraltar i es van unir a les del general Queipo de Llano a Sevilla, i a la vegada, el seu ràpid avanç els va permetre contactar amb l'exèrcit del Nord, comandat pel general Mola. Durant el 1937 la guerra es va lliurar en tres fronts: l'intent franquista de conquerir Madrid^{[n. 4]} i el nord industrial,^{[n. 5]} mentre els republicans intentaven infructuosament dominar les principals ciutats de l'Aragó.^{[n. 6]}

El general insurrecte Franco va llançar una ofensiva en el front d'Aragó el maig de 1938 per tal d'arribar a la Mediterrània i dividir el territori dominat pels republicans, objectiu assolit amb l'ocupació de Vinaròs el mes d'abril. La reacció republicana va ser una ofensiva sobre la línia de l'Ebre, que significà la campanya més llarga i sagnant de la guerra civil.^[1] La batalla de l'Ebre va acabar amb la derrota de l'exèrcit republicà i va deixar el camí lliure per a l'ocupació franquista de Catalunya; fet que va precipitar la fi de la guerra. Franco la va donar per acabada l'1 d'abril de 1939, tres dies després que el coronel Segismundo Casado lliurés Madrid.

La rereguarda republicana havia viscut situacions difícils que van afeblir la seva capacitat a causa de les divisions entre els diferents partits polítics i forces sindicals que en molts llocs van fer simultani l'esforç de guerra amb l'intent d'organitzar una revolució social. La rereguarda de la zona revoltada, en canvi, va tenir una direcció política i militar molt més centralitzada, que amb el suport de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista va fer més efectiva, i una repressió que va continuar durant la dictadura franquista contra els moviments d'esquerra i la cultura i la llengua catalana, basca i gallega.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «n.» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="n."/> corresponent.