Heracli

Aquest article tracta sobre l'emperador romà. Vegeu-ne altres significats a «Heracli (desambiguació)».

Heracli

L'emperador Heracli sotmetent el rei sassànida Cosroes II.
Nom original	Φλάβιος Ἡράκλειος (grec antic) Flavius Heraclius Augustus (llatí) Հերակլես Փլավիոս (armeni)
Biografia
Naixement	c. 575 (Gregorià) Capadòcia
Mort	11 febrer 641 (Gregorià) (65/66 anys) Constantinoble
Emperador romà d'Orient
octubre 610 – febrer 641
← Flavi Focas Constantí III Heracli i Heraclones →
Activitat
Ocupació	polític
Període	Imperi Romà d'Orient
Família
Dinastia	Heràclida
Cònjuge	Eudòcia Martina
Fills	Constantí III Heracli Heraclones Joan Atalaric
Pares	Heracli el Vell   i Epifania
Germans	Teodor
Emperador romà d'Orient 5 octubre 610 – 11 febrer 641 ← Flavi Focas – Constantí III →

Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Ἡράκλειος Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.

Era fill d'Heracli el Vell, exarca d'Àfrica d'origen armeni que fou cèlebre per les seves victòries sobre els perses, i descendent d'Heracli d'Edessa, que havia conquerit la Tripolitana als vàndals.^[1] El 610 el seu pare el va posar al front de la conspiració contra l'emperador Flavi Focas; el principal conspirador era Prisc, el gendre de Focas, que va demanar la cooperació d'Heracli el vell. Durant dos anys l'exarca va rebutjar participar, però finalment s'hi va sumar potser quan Damasc va caure en mans dels perses. El 610 va cancel·lar les exportacions de gra d'Àfrica a Constantinoble per crear descontentament entre la població que per aquell temps depenia completament d'aquests subministraments; després va cancel·lar els enviaments de les taxes de la província, i finalment va acceptar la cooperació amb Prisc que li havia ofert la corona, però a causa de la seva avançada edat va declinar aquesta oferta, i va enviar el seu fill Heracli amb la flota i el seu nebot Nicetes (fill d'un germà) i el seu lloctinent Gregori o Gregores amb un exèrcit que va sortir de Cartago i va avançar per Egipte, Síria i Anatòlia, mentre ell mateix va sortir amb la flota. L'exèrcit va trigar uns tres mesos i la flota uns dotze dies. En presentar-se la flota a Constantinoble, Prisc es va revoltar a les províncies orientals; Heracli va forçar l'entrada del Corn d'Or i Focas, abandonat pels seus mercenaris, es va refugiar a palau (octubre) i va morir a mans del poble.

Constantinoble estava llavors agitada per dues faccions identificades amb els colors de les curses: els blaus i els verds; aquests darrers eren partidaris d'Heracli, que fou aclamat emperador. Prisc va rebre riqueses i honors i li fou confiat el comandament suprem contra els perses. Quan van arribar Nicetes i Gregori la revolució ja s'havia acabat i van rebre també honors. El patriarca Tomàs fou substituït per Sergi, partidari de les doctrines monotelistes.