Il tabarro

El tabard

Cartell
Títol original	Il tabarro
Forma musical	òpera
Compositor	Giacomo Puccini
Llibretista	Giuseppe Adami (llibret online)
Llengua del terme, de l'obra o del nom	italià
Basat en	La houppelande de Didier Gold (Didier Gold )
Creació	estiu-tardor de 1913 / octubre de 1915 - novembre de 1916
Data de publicació	segle XX
Gènere	òpera
Parts	un
Part de	Il trittico
Personatges	En cursiva s'indica el repartiment de l'estrena Michele, patró de la gavarra, 50 anys (baríton) Luigi, estibador, 20 anys (tenor) El «Tinca», estibador, 55 anys (baix) El «Talpa», estibador (tenor) Giorgetta, muller de Michele, 25 anys (soprano) La Frugola, muller del «Talpa», 50 anys (mezzosoprano) Un cantant ambulant (tenor) Dos amants (soprano, tenor) Estibadors, Midinettes (cor)
Estrena
Estrena	14 de desembre de 1918
Escenari	Metropolitan Opera de Nova York,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	21 de desembre de 1948

Il tabarro (El tabard) és una òpera en un acte de Giacomo Puccini, sobre llibret de Giuseppe Adami, inspirat en La houppelande de Didier Gold. Aquesta òpera, junt amb Suor Angelica i Gianni Schicchi forma part de Il trittico (El tríptic). L'estrena va tenir lloc el 14 de desembre de 1918 al Metropolitan Opera de Nova York,^[1] on fins al 2009 va tenir 80 actuacions. Entre els intèrprets de l'estrena, el tenor Giulio Crimi en el paper de Luigi, Claudia Muzio com Giorgetta, Luigi Montesanto com Michele i Angelo Badà com Tinca.

La composició del tràgic panell del "Tríptic" de Puccini es va desenvolupar en dues fases, entre l'estiu i la tardor de 1913 i entre l'octubre de 1915 i el novembre de 1916.

La interrupció va ser deguda a la necessitat de treballar a la La rondine, òpera per a la qual Puccini havia signat un contracte. Al contrari, Il tabarro va ser compost sense saber-ne la destinació. Com a òpera en un sol acte no hauria estat suficient per cobrir la durada d'una representació teatral, tant que Puccini va pensar inicialment a combinar-la amb una revival de la seva primera òpera, Le Villi, gairebé oblidada aleshores. Només després de conèixer el llibretista Giovacchino Forzano, Puccini va decidir convertir-lo en el primer panell d'un tríptic d'òperes en un acte que es representaria en una sola vetllada.