Ingmar Bergman

Ingmar Bergman
	; (1966)
Biografia
Naixement	(sv) Ernst Ingmar Bergman ; 14 juliol 1918 ; Parròquia de la Catedral d'Uppsala (Suècia)
Mort	30 juliol 2007 (89 anys); Fårö parish (Suècia) (en)
Sepultura	Fårö begravningsplats (en) 57° 54′ 59″ N, 19° 07′ 58″ E / 57.916411°N,19.13285°E
Dades personals
Religió	Agnosticisme
Formació	Universitat d'Estocolm - art, ciència de la literatura (1937–); Palmgrenska samskolan
Activitat
Camp de treball	Arts escèniques
Lloc de treball	Suècia
Ocupació	director de cinema, productor de cinema, autobiògraf, cineasta, actor, guionista, dramaturg, director de teatre, realitzador
Activitat	1944 –
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Obra
	Obres destacables (1962) El setè segell; (1966) Persona; (1978) Sonata de tardor; (1982) Fanny i Alexander ;
Localització dels arxius	Cinémathèque Française ;
Família
Cònjuge	Else Fisher (1943–1945); Ellen Bergman (1945–1950); Gun Bergman (1951–1959); Käbi Laretei (1959–1969); Ingrid von Rosen (1971–1995)
Parella	Harriet Andersson ; Liv Ullmann
Fills	Lena Bergman; ( Else Fisher); Mats Bergman; ( Ellen Bergman); Maria von Rosen; ( Ingrid von Rosen); Daniel Bergman; ( Käbi Laretei); Anna Bergman; ( Ellen Bergman); Eva Bergman; ( Ellen Bergman); Jan Bergman; ( Ellen Bergman); Linn Ullmann; ( Liv Ullmann)
Pares	Erik Bergman i Karin Bergman
Germans	Margareta Bergman i Dag Bergman
	Premis (1997) Palma d'Or; (10 gener 1995) Doctorat honoris causa de l'université Lille-III (fr) ; (1992) Guldbagge al millor guió, per l'obra Den goda viljan; (1991) Praemium Imperiale; (1988) premi del Cinema Europeu a la trajectòria; (1988) BAFTA honorífic; (1984) Premis César, per l'obra Fanny i Alexander; (1983) Guldbagge a la millor direcció, per l'obra Fanny i Alexander; (1976) Premi Goethe; (1970) Premi Irving G. Thalberg; (1965) Premi Erasmus; (1964) Guldbagge a la millor direcció, per l'obra Tystnaden; (1958) Os d'Or; FIPRESCI; Membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències; Premi Sonning ;
	Signatura
Lloc web	ingmarbergman.se

Ingmar Bergman (suec: Ernst Ingmar Bergman) (Parròquia de la Catedral d'Uppsala, 14 de juliol de 1918 - Fårö parish, 30 de juliol de 2007) fou un cineasta suec. És considerat un dels cineastes més importants de la història, per la magnitud de la seva obra i el seu compromís artístic.^[1]

Va dirigir més de seixanta pel·lícules i documentals per a la televisió i el cinema, els guions de les quals també escrivia, i va dirigir unes cent setanta obres de teatre. En la seva companyia d'actors trobem Harriet Andersson, Liv Ullmann, Gunnar Björnstrand, Bibi Andersson, Erland Josephson, Ingrid Thulin i Max von Sydow. Gran part de les seves pel·lícules van ser rodades a Suècia.

Les seves dues passions foren el teatre i el cinema. Per aquesta última, fou reconegut mundialment fins que el 1983 es va retirar de la direcció cinematogràfica amb Fanny i Alexander (quatre premis Oscar^[2]). Des d'aleshores, va col·laborar en guions i sobretot va escriure assajos més o menys autobiogràfics: Imatges o Llanterna màgica, entre d'altres. Els temes en la seva obra són: l'existència de Déu, l'ésser humà i la mort, l'exaltació de la joventut, la dona i el seu rol en la societat o el valor de la senzillesa. També la fe, la traïció, i la bogeria.

Bergman va estar actiu durant més de sis dècades. El 1976, la seva carrera es va veure seriosament amenaçada com a resultat d'una investigació per evasió d'impostos. Indignat, Bergman va suspendre algunes produccions pendents, va tancar els seus estudis, i va marxar a un exili autoimposat a Alemanya durant vuit anys.

L'any 1997, el Festival Internacional de Cinema de Canes, que celebrava el seu 50è aniversari, li va concedir la Palma de les Palmes, una «Palma d'honor» sols atorgada en aquella ocasió, que li van lliurar tots els guardonats fins aleshores amb la Palma d'or que es van poder reunir a Canes.^[3]

↑ Rothstein, Mervyn. «Ingmar Bergman, famós director, mor als 89 anys». New York Times, 30-07-2007. [Consulta: 16 agost 2011]. «Ingmar Bergman, el poeta amb càmera considerat un dels més grans directors de la història del cinema, morí avui a la petita illa de Fårö, on vivia a la costa bàltica de Suècia, ha dit, Astrid Soderbergh Widding, president de The Ingmar Bergman Foundation. Bergman tenia 89 anys.» (anglès)
↑ «Academy of Motion Picture Arts & Sciences». [Consulta: 8 gener 2018].
↑ «L'Histoire du Festival: Le Festival en dates (1997)». [Consulta: 23 setembre 2015].

[1] Rothstein, Mervyn. «Ingmar Bergman, famós director, mor als 89 anys». New York Times, 30-07-2007. [Consulta: 16 agost 2011]. «Ingmar Bergman, el poeta amb càmera considerat un dels més grans directors de la història del cinema, morí avui a la petita illa de Fårö, on vivia a la costa bàltica de Suècia, ha dit, Astrid Soderbergh Widding, president de The Ingmar Bergman Foundation. Bergman tenia 89 anys.» (anglès)

[2] «Academy of Motion Picture Arts & Sciences». [Consulta: 8 gener 2018].

[3] «L'Histoire du Festival: Le Festival en dates (1997)». [Consulta: 23 setembre 2015].

[1]

[2]

[3]

Ingmar Bergman

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia