![]() | |
---|---|
Tipus | galàxia ![]() |
Tipus morfològic | dSph?[1] ![]() |
Data de descobriment | 2009 ![]() |
Cos pare | Via Làctia ![]() |
Constel·lació | Bover ![]() |
Època | J2000.0 ![]() |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 153.000 a. ll. 0,05 Mpc [2] ![]() |
Magnitud aparent (V) | 12,6 (banda V)[1] ![]() |
Velocitat radial | 197,5 km/s[1] ![]() |
Ascensió recta (α) | 13h 57m 7.3992s[3] ![]() |
Declinació (δ) | 26° 46' 30''[3] ![]() |
Part de | Grup Local ![]() |
La Galàxia Nana del Bover III (Boo III) és una concentració d'estels (en anglès "overdensity"), situat a prop de l'halo galàctic de la Via Làctia, i que correspon a una galàxia nana esferoidal fortament pertorbada per l'efecte de les forces marea gravitacional de la nostra galàxia. Boo III s'hi localitza a l'homònima constel·lació i va ser descoberta el 2009 gràcies a les dades recollides per l'Sloan Digital Sky Survey.[4]
S'hi troba a la distància d'al voltant 150.000 anys llum de la Terra i es s'allunya a la velocitat de 197 km/s.[4][5] De forma allargada amb una relació dels eixos de 2:1, té un abast d'al voltant dels 500 parsec (1.600 anys llum).[6] Donada la forma i les grandàries no es pot excloure que es trobe en un estadi de transició entre una galàxia lligada gravitacionalment a la Via Làctia i un sistema completament deslligat, destruït per les forces de marea de la nostra galàxia.
Boo III és una de les galàxies satèl·lit de la Via Làctia més petites i menys lluminoses. la seva brillantor és aproximadament igual a 18.000 voltes la del Sol, així doncs molt inferior a la de molts cúmuls globulars. És difícil estimar la seva massa, ja que està a punt de ser disgregada. En aquest cas, la dispersió de velocitat de les seves estrelles no està relacionada amb la massa de la galàxia.[5]
La població estel·lar és formada d'estels antics formats fa més de 12.000 milions d'anys, amb una baixa metal·licitat que resulta 120 voltes inferiors a la del Sol.[6]
Finalment, se suposa que la Nana del Bover III també és a l'origen del corrent Styx, un flux d'estrelles també situat a prop de l'halo galàctic de la Via Làctia i descobert simultàniament a Boo III.[4]