Palau Nacional | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Nom en la llengua original | (ca) Palau Nacional | |||
Dades | ||||
Tipus | Edifici | |||
Arquitecte | Enric Catà i Catà Eugeni Pere Cendoya Pere Domènech i Roura | |||
Construcció | 1926 | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
Superfície | 45.000 m² | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Montjuïc (Barcelonès) | |||
Localització | Mirador del Palau Nacional, 6-10 / Av. dels Montanyans 33-35 | |||
| ||||
Bé cultural d'interès nacional | ||||
Tipus | monument històric | |||
Data | 1r març 1962 | |||
Codi BCIN | 4160-MH | |||
Codi BIC | RI-51-0001316 | |||
Id. IPAC | 40158 | |||
Id. Barcelona | 1771 | |||
Activitat | ||||
Activitat | Museu d'art | |||
Ocupant | Museu Nacional d'Art de Catalunya (1934) Exposició Internacional de Barcelona de 1929 (1929–1929) | |||
Visitants anuals | 718.000 (2014) | |||
El Palau Nacional és un edifici situat a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.[1] Obra d'Eugenio Cendoya i Enric Catà, sota la supervisió de Pere Domènech i Roura,[2] fou construït entre el 1926 i el 1929 com a seu principal de l'Exposició Internacional de Barcelona, amb més de 5.000 obres procedents de tot l'Estat. En la decoració —d'estil noucentista, contràriament al classicisme de l'obra arquitectònica—, intervingueren diversos artistes, com els escultors Enric Casanovas, Josep Dunyach, Frederic Marès i Josep Llimona, i els pintors Francesc d'Assís Galí, Josep de Togores, Manuel Humbert, Josep Obiols, Joan Colom i Francesc Labarta. Des del 1934 acull el Museu Nacional d'Art de Catalunya.[3][2] Entre 1996 i 2004, va patir una ampliació a càrrec de Gae Aulenti, Enric Steegman, Josep Benedito i Agustí Obiol per a crear més espais per encabir totes les obres de la col·lecció.[4]