Back Pous Innocentius III Afrikaans Inocencio III AN إينوسنت الثالث Arabic اينوسنت التالت ARZ Inocenciu III AST III İnnokenti Azerbaijani Інакенцій III Byelorussian Інакенцыюс III (папа рымскі) BE-X-OLD Инокентий III Bulgarian Inosant III Breton
.jpg)  | |||||||||||||
| Nom original | (la) Innocentius PP. III | ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||||
| Naixement | Lotario de' Conti di Segni 22 febrer 1160 Gavignano (Laci) (Estats Pontificis) | ||||||||||||
| Mort | 16 juliol 1216 (56 anys) Perusa (Estats Pontificis) | ||||||||||||
| Sepultura | Basílica de Sant Joan del Laterà (1891–) | ||||||||||||
| |||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||
| Religió | Església Catòlica | ||||||||||||
| Formació | Universitat de París Universitat de Bolonya | ||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||
| Lloc de treball | Roma Estats Pontificis | ||||||||||||
| Ocupació | sacerdot catòlic, escriptor | ||||||||||||
| Professors | Pierre de Corbeil | ||||||||||||
| Carrera militar | |||||||||||||
| Conflicte | Cinquena Croada | ||||||||||||
| Orde religiós | cap valor | ||||||||||||
| Consagració | Ottaviano di Paoli | ||||||||||||
| Participà en | |||||||||||||
| 25 març 1191 | Elecció papal de 1191 |
||||||||||||
| Obra | |||||||||||||
Obres destacables
| |||||||||||||
| Família | |||||||||||||
| Pare | Trasimondo Conti, Conte di Segni (en)  | ||||||||||||
| Germans | Riccardo Conti (en) | ||||||||||||
| Parents | Lucia of Segni (en) (nebots valencians segons) | ||||||||||||
 | |||||||||||||
   | |||||||||||||
Innocenci III (llatí: Innocentius III ; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216[1]), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.
El papa Innocenci va ser un dels més poderosos i influents dels papes medievals. Va exercir una àmplia influència sobre els estats cristians d'Europa, reclamant la supremacia sobre tots els reis europeus. Va ser central a l'hora de donar suport a les reformes de l'església catòlica en matèria eclesiàstica mitjançant les seves decretals i el Quart Concili del Laterà. Això va resultar en un refinament considerable del dret canònic occidental. A més, destaca per utilitzar interdictes i altres censures per obligar els prínceps a obeir les seves decisions, tot i que aquestes mesures no van tenir èxit uniforme.
Innocenci va ampliar considerablement l'abast de les croades, dirigint les croades contra Al-Àndalus i Terra Santa, així com la croada albigesa contra els càtars al sud de França. Va organitzar la Quarta Croada de 1202-1204, que va acabar amb el saqueig de Constantinoble. Tot i que l'atac a Constantinoble anava en contra de les seves ordres explícites, i els croats van ser posteriorment excomunicats, Innocenci va acceptar a contracor aquest resultat, veient-lo com la voluntat de Déu de reunir les Esglésies llatina i ortodoxa. En el cas, el saqueig de Constantinoble i el període posterior de Francocràcia va augmentar l'hostilitat entre les esglésies llatina i grega. (L'imperi bizantí va ser restaurat el 1261 però mai no va recuperar la seva força anterior, caient finalment el 1453.)[2]
Cal anotar que un antipapa portava també el nom d'Innocenci III.
- ↑ «Pope Innocent III (Lotario dei conti di Segni) [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 6 gener 2021].
- ↑ Moore, John. Pope Innocent III (1160/61 – 1216): To Root Up and to Plant. Leiden, Boston: Brill, 2003, p. 102–134. ISBN 90-04-12925-1.