Pasaia

Pasaia
Localització
	43° 19′ 35″ N, 1° 55′ 09″ O / 43.326388888889°N,1.9191666666667°O
Estat	Espanya
	;
Comunitat autònoma	País Basc
	;
Província	Guipúscoa
	;
Comarcas	Oiartzualdea (en)
Capital	Pasai Donibane
Conté la subdivisió	Pasai Antxo (en) ; Pasai Donibane ; Pasai San Pedro ; Trintxerpe
Població humana
Població	15.857 (2023) (1.398,32 hab./km²)
Idioma oficial	basc (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat d'Aigües del embalse del Río Añarbe espanyol ; Mancomunitat Municipal de San Marcos
Superfície	11,34 km²
Banyat per	Mar Cantàbrica
Altitud	4 m
Limita amb	Sant Sebastià ; Lezo ; Errenteria ; Hondarribia
Dades històriques
	Cronologia 1805; 16 abril 1891
Organització política
• Alcaldessa	Izaskun Gómez Cermeño (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	20110
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	20064
Lloc web	pasaia.eus

Pasaia^[1] (en castellà antigament: Pasajes; en català, potser: Passatges; en occità: Los Passatges) és un municipi de Guipúscoa, de la comarca del Donostialdea. Està format per quatre barris o districtes situats entorn de la ria i port del mateix nom. Dos dels districtes de Pasaia (Trintxerpe i Antxo) formen un continu urbà amb els barris orientals de la ciutat de Sant Sebastià, sent-ne en la pràctica una prolongació. Com més clar exemple d'això hi ha carrers com Azkuene o Eskalantegi, en les quals una vorera pertany a Sant Sebastià i l'altra a Pasaia.

El port pesquer i de mercaderies de Pasaia és el tercer més important d'Euskal Herria, per darrere dels de Bilbao i Baiona i té un trànsit anual de quatre milions de tones.

Fins al segle XX s'hi parlava també l'occità de variant gascona.^[2]^[3]^[4]^[5]

↑ «Historia - Pasaia» (en castellà). pasaia.eus. [Consulta: 14 juny 2019].
↑ “En esta union de la Gascuña con Castilla debe ponerse al parecer la época y origen de haberse introducido en S. Sebastian y pueblos al rededor la lengua gascona, que fué muy corriente, y aun se usó en públicos instrumentos ; bien que hoy dia solo se habla en Pasages [...]”, "San Sebastian". Real Academia de la Historia, Diccionario Geográfico-histórico de España. Seccion I : comprehende el Reyno de Navarra, Señorío de Vizcaya y Provincias de Álava y Guipuzcoa. Madrid: 1802 en la imprenta de la viuda de D. Joaquin Ibarra. Tómo 2 p. 320
↑ Joan Francés Blanc. "Se parlèva enqüèra naturalament gascon au Bascoat en 1928". A Vòste. 2016. Legir tanben sus Wikisource.
↑ Georges Lacombe, "Un document sur les Gascons de Pasajes", Revista Internacional de los Estudios Vascos, 1919
↑ Georges Lacombe, "Encore les Gascons de Pasajes", Revista Internacional de los Estudios Vascos, 1920

[1] «Historia - Pasaia» (en castellà). pasaia.eus. [Consulta: 14 juny 2019].

[2] “En esta union de la Gascuña con Castilla debe ponerse al parecer la época y origen de haberse introducido en S. Sebastian y pueblos al rededor la lengua gascona, que fué muy corriente, y aun se usó en públicos instrumentos ; bien que hoy dia solo se habla en Pasages [...]”, "San Sebastian". Real Academia de la Historia, Diccionario Geográfico-histórico de España. Seccion I : comprehende el Reyno de Navarra, Señorío de Vizcaya y Provincias de Álava y Guipuzcoa. Madrid: 1802 en la imprenta de la viuda de D. Joaquin Ibarra. Tómo 2 p. 320

[3] Joan Francés Blanc. "Se parlèva enqüèra naturalament gascon au Bascoat en 1928". A Vòste. 2016. Legir tanben sus Wikisource.

[4] Georges Lacombe, "Un document sur les Gascons de Pasajes", Revista Internacional de los Estudios Vascos, 1919

[5] Georges Lacombe, "Encore les Gascons de Pasajes", Revista Internacional de los Estudios Vascos, 1920

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Pasaia

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia