Back Tè ACE Tee Afrikaans Tee ALS ሻይ Amharic Té AN Tē ANG चाय ANP شاي Arabic أتاي (مشروب) ARY شاى ARZ
 | |
 | |
| Tipus | infusió, beguda calenta, aliment estimulant, tea (en)  i beguda sense alcohol  |
|---|---|
| Ingredients | taní, aigua i cafeïna |
| Mètode de preparació | steeping (en) i ebullició |
| Part de | suutei tsai (en) |
El te és una infusió aromàtica que es prepara abocant aigua calenta o bullent sobre fulles de la planta del te (Camellia sinensis), un matoll perennifoli originari de l'Àsia Oriental.[1][2][3] Es tracta de la beguda més consumida del món després de l'aigua.[4] Hi ha una gran varietat de tipus de te. Alguns, com el Darjeeling i els tes verds xinesos, tenen un gust refrescant, lleugerament amarg i astringent,[5] mentre que d'altres tenen perfils molt diferents que inclouen notes dolces, de núcules, florals o herbals. El te produeix un efecte estimulant en els éssers humans, principalment a causa de la cafeïna que conté.[6]
Els orígens del te es remunten al sud-oest de la Xina durant la dinastia Shang, quan s'utilitzava com a beguda medicinal.[7][8] Una de les primeres referències creïbles al consum de te data del segle iii aC, en un text mèdic escrit per Hua Tuo.[9] Esdevingué una beguda recreativa popular durant la dinastia Tang i el seu consum s'estengué a altres països de l'Àsia Oriental. Al segle xvi, missioners jesuïtes i comerciants portuguesos l'introduïren a Europa.[10] Durant el segle xvii, el te es posà de moda entre els britànics, que n'impulsaren la producció i comercialització a gran escala a l'Índia. El 2016, la Xina i l'Índia produïen un 62% del te del món.
- ↑ Laura C. Martin. Tea: The Drink that Changed the World. Tuttle Publishing, 15 maig 2007. ISBN 978-0-8048-3724-8.
- ↑ International Plant Genetic Resources Institute. Descriptors for Tea (Camellia Sinensis).. Bioversity International, 1997, p. 39–. ISBN 978-92-9043-244-9.
- ↑ United States. Dept. of Commerce. Office of Technical Services. OTS., 1963, p. 41–.
- ↑ Macfarlane, A.; Macfarlane, I. The Empire of Tea (en anglès). The Overlook Press, 2004, p. 32. ISBN 978-1-58567-493-0.
- ↑ P. Ody Complete Guide to Medicinal Herbs (en anglès). Nova York: Dorling Kindersley Publishing, 2000, p. 48. ISBN 978-0-7894-6785-0.
- ↑ «Caffeine: cognitive and physical performance enhancer or psychoactive drug?» (en anglès). Current Neuropharmacology, 13, 1, gener 2015, pàg. 71–88. DOI: 10.2174/1570159X13666141210215655. PMC: 4462044. PMID: 26074744.
- ↑ Heiss i Heiss, 2007, p. 6 i 7.
- ↑ Zhi Dao. History of Chinese Food and Drink. DeepLogic, p. 44–. GGKEY:1ZFJK151RDD.
- ↑ Martin, 2007, p. 29.
- ↑ Bennett Alan Weinberg; PH D Bennett Alan Weinberg, PH.D.; Bonnie K. Bealer The World of Caffeine: The Science and Culture of the World's Most Popular Drug. Psychology Press, 2001, p. 63–. ISBN 978-0-415-92722-2.