Teoria de nombres

La nostra teoria de nombres deriva de l'antiga aritmètica grega de Diofant d'Alexandria.[1] Portada de l'aritmètica de Diofant traduïda al llatí per Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670.

La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi. Segons els mètodes emprats i les preguntes que s'intenten contestar, la teoria de nombres se subdivideix en diverses branques.

La teoria de nombres s'acostumava a denominar aritmètica superior,[2] encara que el terme ha caigut en desús.

Conjectures i teoremes relacionats amb la teoria de nombres:

  1. Jean-Paul Collette (1985), Historia de las matemáticas (volums 1 i 2). Traducció d'Alfonso Casal, Madrid: Siglo XXI Editores S.A. ISBN 84-323-0526-X
  2. Davenport, Harold. The Higher Arithmetic: An Introduction to the Theory of Numbers. 7a ed.. Cambridge, England: Cambridge University Press, 1999. ISBN 0-521-63446-6. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne