Theodor Adorno

Theodor Adorno
	;
Nom original	(de) Theodor Ludwig Wiesengrund Adorno
Biografia
Naixement	11 setembre 1903 ; Frankfurt del Main (Imperi Alemany)
Mort	6 agost 1969 (65 anys); Visp (Suïssa)
Sepultura	Cementiri Principal (Frankfurt)
Dades personals
Formació	Merton College ; Universitat de Frankfurt
Director de tesi	Hans Cornelius
Activitat
Camp de treball	Filosofia, sociologia, musicologia i estètica
Lloc de treball	Frankfurt del Main (1949–1969); Los Angeles (1941–1949); Nova York (1938–1941); Oxford (1934–1937); Frankfurt del Main (1926–1933); Viena (1925–1926); Frankfurt del Main (1921–1933)
Ocupació	filòsof, aforista, crític musical, pianista, escriptor, acadèmic, crític literari, sociòleg, professor d'universitat, compositor, musicòleg, esteticista
Període	Filosofia contemporània
Ocupador	Universitat de Frankfurt
Membre de	Segona Escola de Viena
Gènere	Música clàssica
Moviment	Escola de Frankfurt, música clàssica del segle XX i filosofia continental
Alumnes	Jürgen Habermas
Influències	Walter Benjamin, Max Horkheimer, Georg Wilhelm Friedrich Hegel, Karl Marx i Friedrich Wilhelm Nietzsche
Instrument	Piano
Obra
	Obres destacables Gesammelte Schriften (en) ; Philosophie und Musik (en) ; The Authoritarian Personality (en) ; (1944) Dialèctica de la Il·lustració; (1951) Minima Moralia (en) ; (1966) Negative Dialectics (en) ; (1970) Aesthetic Theory (en) ;
Estudiant doctoral	Alfred Schmidt
Família
Cònjuge	Gretel Adorno
	Premis (1963) Medalla Goethe de la ciutat de Frankfurt ;

Theodor Wiesengrund Adorno (Frankfurt, Hesse-Nassau, Prússia, Imperi Alemany, 11 de setembre del 1903 - Visp, Valais, Suïssa, 6 d'agost del 1969) fou un filòsof, musicòleg i sociòleg alemany, així com un dels representants més importants de la teoria crítica de l'Escola de Frankfurt i de la filosofia marxista.^[1] Estudià filosofia amb Cornelius i Kracauer, música amb Schönberg i Berg, i desenvolupà la sociologia crítica amb Horkheimer i altres membres de l'Escola de Frankfurt.

↑ Diccionario de Filosofía (en castellà). 1a. Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 3 (Biblioteca de Consulta Larousse). ISBN 84-8332-398-2.