Thomas Cranmer

Thomas Cranmer

Pintura del final del s. XVI
Biografia
Naixement	2 juliol 1489 Nottingham (Anglaterra)
Mort	21 març 1556 (66 anys) Oxford (Anglaterra)
Causa de mort	Mort a la foguera
Sepultura	Cremat, no se'n conserven relíquies
Arquebisbe de Canterbury 30 març 1533 (Gregorià) – 4 desembre 1555 ← William Warham – Reginald Pole → Diòcesi: arquebisbat de Canterbury
Dades personals
Religió	Anglicanisme i Església Catòlica
Formació	Jesus College Magdalene College Universitat de Cambridge
Es coneix per	Reformador de l'Església Anglicana, arquebisbe de Canterbury
Activitat
Lloc de treball	Canterbury
Ocupació	bisbe catòlic (1533–), canonista, sacerdot, teòleg
Ocupador	Universitat de Cambridge
Alumnes	Immanuel Tremellius (en)
Consagració	John Longland (en)
primer màrtir de l'anglicanisme
sant
Celebració	Església Anglicana, algunes esglésies luteranes
Festivitat	21 de març
Família
Cònjuge	Margaret Cranmer (en)
Pares	Thomas Cranmer (en)   i Agnes Hatfield (en)
Cronologia
30 març 1533	consagració (St Stephen's Chapel (en) ), per John Longland (en) , John Vesey (en) , Henry Standish (en)
Signatura

Thomas Cranmer (2 de juliol de 1489, Aslacton, Nottinghamshire - Oxford, 21 de març de 1556)^{[a] [b]} va ser un representant destacat de la reforma anglicana. El 1533 va ser nomenat arquebisbe de Canterbury i per tant primat de l'Església anglicana, per part del rei Enric VIII d'Anglaterra. Va declarar la nul·litat del matrimoni del rei amb Caterina d'Aragó i vàlid el contret amb Anna Bolena, que va ser una de les causes del cisma de l'Església d'Anglaterra amb la Santa Seu. Al costat de Thomas Cromwell, va donar suport al principi de la supremacia reial, en la qual el monarca era considerat sobirà sobre l'Església dins del seu regne. Cranmer encapçalà la facció més decididament protestant del cisma anglicà.

Durant el seu mandat com a arquebisbe de Canterbury va ser responsable d'establir les primeres estructures doctrinals i litúrgiques de l'església reformada. No va fer canvis radicals en l'Església durant el regnat d'Enric VIII, a causa dels conflictes de poder entre conservadors i reformistes religiosos. Malgrat això, va tenir succés en la publicació del primer ofici religiós autoritzat a llengua vernacla, Exhortació i lletania. Quan Eduard VI va arribar al tron, Cranmer va poder promoure reformes importants. Va escriure i compilar les dues primeres edicions del Llibre de l'oració comuna, una litúrgia especial per a l'Església d'Anglaterra. Amb l'ajuda de diversos reformadors continentals, als quals va donar refugi, va canviar la doctrina en àrees com l'eucaristia, el celibat clerical, el paper de les imatges en els llocs de culte i la veneració. Cranmer va promulgar les noves doctrines a través del Llibre d'Oració Comuna, el Llibre d'homilies i altres publicacions com els "trenta-nou articles de la fe" de l'any 1553 on es combinaven formulacions luteranes i zwinglianes junt amb elements encara catòlics.

Va ser enjudiciat per alta traïció i heretgia quan va pujar al tron la catòlica Maria I. Aquesta, restauradora del catolicisme, va nomenar el cardenal Reginald Pole arquebisbe de Canterbury i va ordenar cremar Thomas Cranmer amb 273 heretges més. Empresonat durant més de dos anys i sota pressió de les autoritats eclesiàstiques, Cranmer va fer diverses retractacions i, aparentment, es va reconciliar amb l'Església catòlica. Malgrat això, en el dia de la seva execució, es va retractar de les seves paraules a la presó i va morir com un heretge per als catòlics i màrtir per als reformistes anglesos. La mort de Cranmer va ser immortalitzada en El llibre dels màrtirs i el seu llegat continua viu dins de l'Església d'Anglaterra en el seu Llibre d'Oració Comuna i els «trenta-nou articles» una declaració de la fe anglicana basada en la seva obra.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/> corresponent.