Back Celsius Afrikaans Grad Celsius ALS Grau Celsius AN درجة حرارة مئوية Arabic درجة سيلسيوس ARY Grau Celsius AST Selsi şkalası Azerbaijani سلسیوس AZB Celsius BAN Celsius BCL
| Tipus | unitat derivada del SI, unitat derivada del SI amb nom especial, unitat de temperatura, unitat derivada en UCUM i unitat sense conversió estàndard al SI  |
|---|---|
| Sistema d'unitats | Unitat derivada del SI |
| Unitat de | Temperatura |
| Caràcter Unicode | ℃ |
| Símbol | °C |
| Epònim | Anders Celsius |
| Conversions d'unitats | |
| A unitats del SI | cap valor |
El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura[1][2] que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744),[3][4] que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir. També conegut com grau centígrad,[5] és una de les unitats derivades del Sistema Internacional d'Unitats, i difereix del kelvin en el fet que aquest és la unitat bàsica de temperatura en el SI. És la unitat de temperatura que resulta d'imposar la condició que la diferència entre els punts de fusió del gel i d'ebullició de l'aigua, a la pressió normal, val 100. El grau Celsius (°C) pot referir-se a una temperatura específica de l'escala Celsius, així també servir com un increment d'unitat per indicar un interval de temperatura (una diferència entre dues temperatures o la incertesa). Entre 1744 i 1954, amb algunes variacions, s'havia definit escollint els 0 °C en el punt de congelació de l'aigua[6] i els 100 °C en el seu punt d'ebullició,[7] ambdós a nivell del mar, i encara és habitual trobar aquesta definició.[8][9] Però avui dia, el grau Celsius no és més que un nom especial per al kelvin, una diferència d'un grau Celsius, és equivalent a una diferència d'un kelvin, és a dir, els intervals de temperatura expressats en graus Celsius i en kèlvins, tenen el mateix valor. La diferència és que el zero de l'escala Celsius difereix de l'escala Kelvin en 273,15 unitats. És a dir, T (°C) = T (K) - 273,15 (essent T la temperatura).[10][11]
L'escala de Celsius és molt utilitzada per expressar les temperatures d'ús quotidià, des de la temperatura de l'aire fins a molts dispositius domèstics (forns, fregidores, aigua calenta, refrigeració, etc.). També s'utilitza en treballs científics i tecnològics, encara que en molts casos és d'obligada utilització l'escala de Kelvin.
El 1948, la Conferència General de Pesos i Mesures, s'inclinà pel terme Celsius, en detriment dels altres termes usats centígrad i centesimal, per tal d'eliminar la confusió amb el prefix centi-, i per reconèixer la tasca d'Anders Celsius.[12]
El símbol del grau Celsius és un cercle ovalat (i no la lletra «o») seguit de la lletra C, que formen un bloc indivisible.
La representació informàtica del símbol ° es fa mitjançant la combinació de tecles Alt+248; també funciona amb Alt+0176.
| Conversió de | a | Fórmula |
|---|---|---|
| Celsius | Fahrenheit | °F = °C⋅1,8 + 32 |
| Fahrenheit | Celsius | °C = (°F - 32) / 1,8 |
| Celsius | Kelvin | K = °C + 273,15 |
| Kelvin | Celsius | °C = K - 273,15 |
| Calculadora per convertir unitats de temperatura (en anglès) | ||
Exemple de les temperatures de fusió i ebullició de l'aigua destil·lada a una atmosfera de pressió, en les escales Celsius, Fahrenheit i Kelvin, són les següents:
| Escala | Fusió | Ebullició |
|---|---|---|
| Kelvin | 273,15 K | 373,15 K |
| Celsius | 0 °C | 100 °C |
| Fahrenheit | 32 °F | 212 °F |
- ↑ «CUB - grau Celsius < Abreviacions». [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «grau Celsius». Cercaterm | TERMCAT. [Consulta: 25 desembre 2021].
- ↑ Rezende, Lisa. Chronology of Science (en anglès). Infobase Publishing, 2006, p. 133. ISBN 978-1-4381-2980-8.
- ↑ «Els kèlvins no són graus!». danielclosa.cat, 18-12-2012. [Consulta: 25 desembre 2021].
- ↑ «Diccionari de la llengua catalana». [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ RAMSAY, J. A. «A New Method of Freezing-Point Determination for Small Quantities». Journal of Experimental Biology, 26, 1, 01-05-1949, pàg. 57–64. DOI: 10.1242/jeb.26.1.57. ISSN: 0022-0949.
- ↑ «Water Boiling Point vs. Altitude». engineeringtoolbox.com. [Consulta: 25 desembre 2021].
- ↑ Pople, Stephen. Complete Physics (en anglès). Oxford University Press, 1999, p. 120. ISBN 978-0-19-914734-2.
- ↑ Schaechter, Moselio. Microorganismes. Reverte, 2020-01-10, p. 62. ISBN 978-84-291-9369-5.
- ↑ Química i (en castellà). EUNED, p. 17. ISBN 978-9968-31-626-2.
- ↑ Tipler, Paul A. Física preuniversitaria. I (en castellà). Reverte, 1991, p. 301. ISBN 978-84-291-4375-1.
- ↑ «The Difference Between Celsius and Centigrade Depends on Zero» (en anglès). thoughtco.com. [Consulta: 25 desembre 2021].