Capital

En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu. La ciutat capital és, en la majoria dels casos, la ciutat on es troben físicament les oficines governamentals i els recintes de reunió segons allò que estableixen les lleis respectives de les regions. Per extensió s'utilitza el mot per indicar una ciutat que en un cert àmbit te la preeminència (capital del ví, capital gai, capital de la cultura…) La paraula prové del llatí caput que significa «cap».

Habitualment, la capital d'un estat, país o regió sol concentrar alguns tipus de serveis de tipus administratiu, polític, sanitari, etc. També es pot donar el cas que diferents branques del govern es reparteixin en diferents ciutats de l'estat, país o regió, o que la capitalitat sigui itinerant. La capital moderna no sempre ha existit: a Europa Occidental medieval, una forma «migratòria» de govern —l'anomenada cort itinerant— va ser més comuna.

Les seus del govern de les jurisdiccions subestatals sovint són anomenades capitals, encara que aquest és el cas dels estats amb un grau relatiu de federalisme o regionalisme en què les jurisdiccions subestatals gaudeixen de sobirania. Als estats unitaris es prefereix l'ús d'altres termes com per exemple «centre administratiu».

Una capital pot ser la població més gran en la seva àrea d'influència, però no sempre és així. De fet, hi ha molts casos en què una capital administra altres ciutats molt més importants pel que fa al nombre d'habitants. Exemples d'això són Washington als Estats Units (que té diverses ciutats més grosses, com per exemple Nova York o Los Angeles), o Berna a Suïssa, on tant Ginebra com Zúric tenen més població. Exemples de gran centralisme demogràfic, financer i de serveis són Londres respecte al Regne Unit, París respecte a França o Buenos Aires respecte a l'Argentina (on cada una d'aquestes ciutats –a l'àrea metropolitana– concentra més del 10% de la població de l'estat). El cas de Barcelona respecte a Catalunya és encara més marcat: la ciutat concentra en l'àrea metropolitana més de la meitat de la població catalana, amb pràcticament la total concentració de serveis.

L'atracció convergència de poder polític, econòmic o cultural no és comuna a tots els casos. Les capitals que exerceixen aquesta funció per motius de tradició a vegades són eclipsades en l'àmbit econòmic per ciutats rivals, com és el cas de Nanjing amb Xangai. El declivi d'una dinastia o una cultura també pot significar l'extinció de la seva ciutat capital, com en el cas de Babilònia i Cahokia. Moltes capitals actuals, com Nova Delhi, Abuja, Brasília, Canberra, Astanà, Islamabad, Ottawa i Washington D.C. són ciutats planejades que es van construir per establir-hi la seu d'un govern. Normalment acaben, degut a les seves inèrcies pròpies, acaben convertint-se en nous centres econòmics i comercials.

En un sentit més ampli de la paraula, una capital és la ciutat que té la preeminència en un camp social, cultural, econòmic o de qualsevol altra índole (per exemple, Milà és considerada com una de les capitals mundials de la moda);[1] i en alguns casos fins i tot, aquesta capitalitat és un títol rotatiu, com es pot donar en els casos de la «Capital de la Cultura Catalana»[2] o bé les Ciutats Geganteres de Catalunya que des de l'any 1985 cada any atorguen el títol «capital del món geganter» a una ciutat catalana.[3]

  1. «La capital de la moda está en Milán». Arxivat de l'original el 2007-08-05. [Consulta: 3 desembre 2010].
  2. «Capital de la Cultura Catalana». [Consulta: 3 desembre 2010].
  3. «Ciutats geganteres». Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya. [Consulta: 3 desembre 2010].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne