Cas latiu

Casos gramaticals
Llista de casos gramaticals
Cas abessiu
Cas ablatiu
Cas absolutiu
Cas adessiu
Cas adverbial
Cas al·latiu
Cas benefactiu
Cas causal
Cas causal final
Cas comitatiu
Cas datiu
Cas dedatiu
Cas delatiu
Cas disjuntiu
Cas distributiu
Cas distributiu temporal
Cas elatiu
Cas essiu
Cas essiu formal
Cas essiu modal
Cas exessiu
Cas final
Cas formal
Cas genitiu
Cas il·latiu
Cas inessiu
Cas instructiu
Cas instrumental
Cas latiu
Cas locatiu
Cas modal
Cas multiplicatiu
Cas objectiu
Cas oblic
Cas partitiu
Cas possessiu
Cas postposicional
Cas preposicional
Cas prolatiu
Cas prosecutiu
Cas separatiu
Cas sociatiu
Cas sublatiu
Cas superessiu
Cas temporal
Cas terminatiu
Cas translatiu
Cas vial
Cas vocatiu
Arranjament morfosintàctic
Cas absolutiu
Cas acusatiu
Cas ergatiu
Cas instrumental
Cas instrumental comitatiu
Cas intransitiu
Cas nominatiu
Declinació
Declinació alemanya
Declinació basca
Declinació eslovaca
Declinació eslovena
Declinació irlandesa
Declinació islandesa
Declinació llatina
Declinació polonesa
Declinació russa
Declinació sèrbia
Declinació txeca

El cas latiu és un cas gramatical que indica "moviment cap a" algun lloc (noció que en altres llengües com el català s'expressa amb les preposicions a i cap a). Es troba a les llengües uralianes i alguns idiomes parlats al nord del Caucas (la seva adscripció a una família lingüística o una altra és discutida), on pot assumir més matisos semàntics (com fer una acció cap a o en benefici d'algú).

Algunes llengües antigues distingien entre cas ilatiu, alatiu i elatiu segons la posició exacta de l'objecte o ésser en moviment però la tendència evolutiva és simplificar la flexió, per això en idiomes com el finès només presenta un morfema -s i no en totes les paraules variables (especialment als adverbis de lloc).

En finès, l'antic cas latiu és obsolet i només esta fossilitzat en alguns adverbis de moviment com: alas ~"avall", ylös ~"amunt", ulos ~"enfora", kauas/kauemmas ~"allunyant-se", pois ~"apartant-se", o rannemmas "acostant-se a la riba". La terminació de latiu usualment és -s (procedent del proto-uràlic).[1] En finès modern aquest cas ha estat subsituït per un sistema més complex de casos locatius i el sufix -s ha convergit amb altres sufixos per acabar formant part de les terminacions dels moderns casos inessiu (-ssa/ssä), elatiu (-sta/stä), il·latiu (-VVn/-VhVn/-sVVn) i translatiu (-ksi).

  1. Mäkinen, Panu. «Finnish Grammar - Adverbial Cases». users.jyu.fi. University of Jyväskylä. [Consulta: 6 març 2015].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne