Back Slag om Brittanje Afrikaans معركة بريطانيا Arabic معركة بريطانيا ARZ Batalla d'Inglaterra AST Britaniya uğrunda döyüş Azerbaijani بریتانیا دؤیوشو AZB Бітва за Брытанію Byelorussian Битка за Британия Bulgarian ব্রিটেনের যুদ্ধ Bengali/Bangla Emgann Bro-Saoz Breton
| Front d'Europa Occidental - Segona Guerra Mundial | |||
|---|---|---|---|
 Un membre del Cos d'Observadors inspecciona el cel de Londres. Al fons, la Catedral de Sant Pau | |||
| Tipus | air battle (en)   | ||
| Data | 10 de juliol - 31 d'octubre del 1940 | ||
| Coordenades | 50° N, 0° E / 50°N,0°E | ||
| Lloc | El Canal de la Mànega i el Regne Unit | ||
| Estat | Regne Unit | ||
| Objectiu | Anglaterra i canal de la Mànega | ||
| Resultat | Decisiva victòria Aliada | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
| Baixes | |||
| |||
| Cronologia | |||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Segona Guerra Mundial a Europa | |
|---|---|
Teatre d'operacions europeu | |
Campanyes militars de la Guerra a Europa | |
La Batalla d'Anglaterra (anglès: Battle of Britain; alemany: Luftschlacht um England) és el nom atorgat a l'esforç estratègic que la Força Aèria Alemanya (Luftwaffe) van llançar durant l'estiu i la tardor de 1940 per obtenir la superioritat aèria sobre la Royal Air Force (RAF) britànica, especialment sobre el Comandament de Caces. El nom prové d'un discurs pronunciat a la Cambra dels Comuns del Regne Unit pel Primer Ministre Winston Churchill, durant el qual digué "La Batalla de França s'ha acabat. Crec que la Batalla d'Anglaterra està a punt de començar..."[5]
La Batalla d'Anglaterra va ser la primera gran campanya que va ser combatuda enterament per forces aèries. Va ser la campanya de bombardeig major i més sostinguda realitzada fins a la data. El fracàs de l'Alemanya Nazi en assolir els seus objectius (destruir les defenses aèries de Gran Bretanya o forçar al Regne Unit a abandonar la guerra forçant un armistici o la rendició) és considerat tant la seva primera gran derrota com un punt d'inflexió crucial en la guerra.[6] Si la campanya aèria hagués tingut èxit, hauria estat continuada per l'assalt amfibi i aerotransportat sobre el Regne Unit previst a l'operació Lleó Marí. A mesura que la batalla progressava, les operacions es van estendre a nivell estratègic; la destrucció sistemàtica dels centres de producció aeronàutica i la infraestructura terrestre. Eventualment, tant la Luftwaffe com la RAF van atacar zones de marcada significació política mitjançant tàctiques de bombardeig de terror.[7]
Ni el Führer alemany Adolf Hitler ni el seu Alt Comandament militar (Oberkommando der Wehrmacht, o OKW) creien possible portar a terme un assalt amfibi a les illes britàniques fins que la RAF hagués estat neutralitzada. Alguns historiadors, com Derek Robinson, han afirmat que la invasió no hauria pogut tenir èxit: la immensa superioritat de la Royal Navy sobre la Kriegsmarine hagués convertit Lleó Marí en un desastre, i la Luftwaffe hauria sigut incapaç d'evitar la intervenció decisiva dels creuers i dels destructors britànics, tot i gaudir de la superioritat aèria.[8][9]
Els historiadors britànics situen la batalla entre el 10 de juliol i el 31 d'octubre de 1940, que representa el període de bombardeig diurn més intens. Els historiadors alemanys, en canvi, situen l'inici de la batalla a mitjans d'agost de 1940 i l'acaben al maig de 1941, amb la retirada de les unitats de bombarders en preparació a l'operació Barbarroja, la campanya contra la Unió Soviètica iniciada el 22 de juny de 1941.
- ↑ Rino Corso Fougier
- ↑ Bungay 2000, p. 107.
- ↑ Battle of Britain RAF and FAA role of honour Arxivat 2011-10-12 a Wayback Machine.. Retrieved: 14 July 2008
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Bungay 2000, p. 368.
- ↑ «Battle of Britain 1940». Arxivat de l'original el 2008-06-03. [Consulta: 14 febrer 2010].
- ↑ Bungay 2000, p. 388.
- ↑ Bungay 2000, p. 305-306: Els bombardeigs de terror s'iniciaren després que els alemanys bombardegessin Londres per error, acció resposta per la RAF amb un bombardeig sobre Berlín, fent que Hitler revoqués la seva directiva i ordenés els atacs sobre les ciutats angleses.
- ↑ Robinson 2005, no page number.
- ↑ Taylor and Mayer 1974, p. 72.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nb» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nb"/> corresponent.