Batalla d'Anglaterra

Infotaula de conflicte militarBatalla d'Anglaterra
Front d'Europa Occidental - Segona Guerra Mundial

Un membre del Cos d'Observadors inspecciona el cel de Londres. Al fons, la Catedral de Sant Pau
Tipusair battle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Data10 de juliol - 31 d'octubre del 1940
Coordenades50° N, 0° E / 50°N,0°E / 50; 0
LlocEl Canal de la Mànega i el Regne Unit
EstatRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
ObjectiuAnglaterra i canal de la Mànega Modifica el valor a Wikidata
ResultatDecisiva victòria Aliada
Bàndols
the United Kingdom Regne Unit
Commonwealth Britànica
i també altres països:.
Germany 1933 Alemanya
Italy (1861-1946) Itàlia
Comandants
RAF Hugh Dowding
RAF Keith Park
RAF Trafford Leigh-Mallory
RAF C. J. Quintin Brand
RAF Richard Saul
Luftwaffe Hermann Göring
Luftwaffe Albert Kesselring
Luftwaffe Hugo Sperrle
Wehrmacht Hans-Jürgen Stumpff
Aviació italiana Rino Corso Fougier[1]
Forces
903 caces
  • 754 d'un seient
  • 149 de dos seients
    560 bombarders
    500 guardacostes
    1,963 total*[nb 1]
1.464 caces
  • 1.107 d'un seient
  • 357 de dos seients

1.380 bombarders
428 Stuques
569 avions de reconeixement
233 guardacostes
4,074 total[2][nb 2]
Baixes
RAF; Pilots i Tripulacions Mortes (Comandament de Caces): 544.[3][4]

Pèrdues d'Avions:

1.023 caces
524 bombarders
1.547 total[4]

27.450 civils britànics morts,
32.138 ferits
Luftwaffe; Pilots i Tripulacions Mortes: 2.500.

Pèrdues d'Avions:

873 caces

1.014 bombarders

1.887 total[4]
Cronologia

La Batalla d'Anglaterra (anglès: Battle of Britain; alemany: Luftschlacht um England) és el nom atorgat a l'esforç estratègic que la Força Aèria Alemanya (Luftwaffe) van llançar durant l'estiu i la tardor de 1940 per obtenir la superioritat aèria sobre la Royal Air Force (RAF) britànica, especialment sobre el Comandament de Caces. El nom prové d'un discurs pronunciat a la Cambra dels Comuns del Regne Unit pel Primer Ministre Winston Churchill, durant el qual digué "La Batalla de França s'ha acabat. Crec que la Batalla d'Anglaterra està a punt de començar..."[5]

La Batalla d'Anglaterra va ser la primera gran campanya que va ser combatuda enterament per forces aèries. Va ser la campanya de bombardeig major i més sostinguda realitzada fins a la data. El fracàs de l'Alemanya Nazi en assolir els seus objectius (destruir les defenses aèries de Gran Bretanya o forçar al Regne Unit a abandonar la guerra forçant un armistici o la rendició) és considerat tant la seva primera gran derrota com un punt d'inflexió crucial en la guerra.[6] Si la campanya aèria hagués tingut èxit, hauria estat continuada per l'assalt amfibi i aerotransportat sobre el Regne Unit previst a l'operació Lleó Marí. A mesura que la batalla progressava, les operacions es van estendre a nivell estratègic; la destrucció sistemàtica dels centres de producció aeronàutica i la infraestructura terrestre. Eventualment, tant la Luftwaffe com la RAF van atacar zones de marcada significació política mitjançant tàctiques de bombardeig de terror.[7]

Ni el Führer alemany Adolf Hitler ni el seu Alt Comandament militar (Oberkommando der Wehrmacht, o OKW) creien possible portar a terme un assalt amfibi a les illes britàniques fins que la RAF hagués estat neutralitzada. Alguns historiadors, com Derek Robinson, han afirmat que la invasió no hauria pogut tenir èxit: la immensa superioritat de la Royal Navy sobre la Kriegsmarine hagués convertit Lleó Marí en un desastre, i la Luftwaffe hauria sigut incapaç d'evitar la intervenció decisiva dels creuers i dels destructors britànics, tot i gaudir de la superioritat aèria.[8][9]

Els historiadors britànics situen la batalla entre el 10 de juliol i el 31 d'octubre de 1940, que representa el període de bombardeig diurn més intens. Els historiadors alemanys, en canvi, situen l'inici de la batalla a mitjans d'agost de 1940 i l'acaben al maig de 1941, amb la retirada de les unitats de bombarders en preparació a l'operació Barbarroja, la campanya contra la Unió Soviètica iniciada el 22 de juny de 1941.

  1. Rino Corso Fougier
  2. Bungay 2000, p. 107.
  3. Battle of Britain RAF and FAA role of honour Arxivat 2011-10-12 a Wayback Machine.. Retrieved: 14 July 2008
  4. 4,0 4,1 4,2 Bungay 2000, p. 368.
  5. «Battle of Britain 1940». Arxivat de l'original el 2008-06-03. [Consulta: 14 febrer 2010].
  6. Bungay 2000, p. 388.
  7. Bungay 2000, p. 305-306: Els bombardeigs de terror s'iniciaren després que els alemanys bombardegessin Londres per error, acció resposta per la RAF amb un bombardeig sobre Berlín, fent que Hitler revoqués la seva directiva i ordenés els atacs sobre les ciutats angleses.
  8. Robinson 2005, no page number.
  9. Taylor and Mayer 1974, p. 72.


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nb» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nb"/> corresponent.


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne