Back Keurvorstedom Palts Afrikaans بالاتينات الانتخابية Arabic Eleutoráu del Palatináu AST Pfals kürfürstlüyü Azerbaijani Pfoiz BAR Курпфальц Byelorussian Курпфалц Bulgarian Pfalz Breton Falcké kurfiřtství Czech Kurpfalz Danish
| |||||
|
| |||||
| |||||
_-_Numbered.svg&lang=ca) | |||||
| Informació | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Capital | Heidelberg (1085–1690) Düsseldorf (1690–1720) Mannheim (1720–1803) | ||||
| Idioma oficial | alemany i alemany del Palatinat o pfälzisch | ||||
| Període històric | |||||
| Establiment | 1085 | ||||
| Desaparició del Comtat palatí de Lotaríngia | 1085 | ||||
| Confirmació com a Electorat | 1356 | ||||
| Pau de Westfàlia | 1648 | ||||
| Incorporació a l'Electorat de Baviera | 1777 | ||||
| Tractat de Lunéville | 1801 | ||||
| Dissolució | 1803 | ||||
| Política | |||||
| Forma de govern | monarquia feudal Principat | ||||
| Comte palatí Príncep elector | |||||
| Enric II de Laach (primer) | |||||
| Maximilià I Josep de Baviera (últim) | |||||
El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí. Els seus governants feien de prínceps electors des de la Butlla d'or de 1356.
Era un territori fragmentat que s'estenia des del marge esquerre de l'Alt Rin i la serralada de Hunsrück, en el que avui és la regió del Palatinat a l'estat federal d'Alemanya de Renània-Palatinat, a les parts adjacents de les regions franceses d'Alsàcia i Lorena (senyoria de Seltz de 1418 a 1766) fins al territori contrari a la riba oriental del Rin, a l'actual Hessen i Baden-Württemberg a la zona d'Odenwald, i a la regió meridional de Kraichgau, que conté les capitals de Heidelberg i Mannheim.
Els comtes palatins del Rin ocupaven el càrrec de vicaris imperials als territoris sota la llei franca (a Francònia, Suàbia i Renània) i es classificaven entre els prínceps seculars més significatius del Sacre Imperi Romanogermànic. El seu clímax i declivi està marcat per la regla de l'elector Palatí Frederic V, la coronació del qual com a rei de Bohèmia en 1619 va provocar la Guerra dels Trenta Anys, quan el Palatinat fou ocupat per Espanya després de la Batalla de la Muntanya Blanca.[1] Després de la Pau de Westphalia de 1648, les terres destrossades van ser afectades per la Guerra de les Reunions llançada per Lluís XIV de França,[2] que va culminar amb la Guerra dels Nou Anys (1688-97). Governat en la unió personal amb l'electorat de Baviera des de 1777, finalment l'Electorat del Palatinat va desaparèixer amb la mediatització alemanya el 1803.
- ↑ Spielvogel, Jackson J. Western Civilization: Volume II: Since 1500 (en anglès). Wadsworth Publishing, 2006, p. 447. ISBN 978-0-534-64604-2.
- ↑ Smyth, James Carmichael. Chronological epitome of the wars in the Low countries, from the Peace of the Pyrenees in 1659, to that of Paris in 1815 (en anglès), 1825, p. 68-69.