Romanent de supernova

Un romanent de supernova és l'estructura nebulosa que resulta d'una explosió gegantina d'una estrella molt massiva que es denomina supernova. El romanent de supernova està envoltat per una ona de xoc que s'expandeix, i consisteix en material expulsat de l'explosió expandint-se, i el material interestel·lar que escombra i xoca durant el camí.

Hi ha dues rutes possibles cap a una supernova: o bé una enorme estrella es queda sense combustible, deixant de generar energia de fusió en el seu nucli, i esclata sota la força de la seva pròpia gravetat per a formar una estrella de neutrons o un forat negre (es denominen supernoves tipus II o tipus Ib o Ic); o una estrella nana blanca pot acumular material des d'una estrella companya fins que arriba a una massa crítica i experimenta una explosió termonuclear en la seva superfície (explosió classificada com a supernova Ia).

En qualsevol cas, l'explosió resultant de la supernova expulsada és molt o tot el material estel·lar amb velocitats de fins a un 1% de la velocitat de la llum, uns 3.000 km/s. Quan aquest material col·lideix amb el circumdant gas circumestel·lar o interestel·lar, forma una ona de xoc que pot escalfar el gas a altes temperatures de fins a 10 milions de K, formant un plasma.

Potser el romanent de supernova jove més famós i millor observat és el format per la SN 1987A, una supernova en el gran núvol de Magalhães, que va ser descoberta en el 1987. No obstant això, l'exemple més típic de resta de supernova és la nebulosa del Cranc (M 1, en la constel·lació de Taure). Altres conegudes restes de supernoves, més velles, inclouen el Tycho (SN 1572), una resta anomenada en honor de Tycho Brahe, que va deixar constància sobre la lluminositat de la seva explosió original (1572), i Kepler (SN 1604), anomenat en honor de Johannes Kepler.